lunes, 13 de julio de 2009

Hoy he firmado "La manzana de la discordia"


Todo tiene un principio y un final. Después de una año y medio de haberlo empezado (febrero del 2008), he terminado este cuadro de dos metros, en donde están representados seis emblemáticos edificios de la Barcelona modernista. He disfrutado con este trabajo aunque ha habido momentos en que la cantidad de detalles me abrumaba. La experiencia de comentar el proceso del cuadro a través del blog ha sido positiva (te permite comentar aspectos de la pintura y romper con la soledad de un estudio). Otro aspecto interesante es que, sabiendo que hay colegas y personas que lo siguen, te obliga a subir el nivel del trabajo (máxima concentración). La concentración es para mi la clave de todo; yo personalmente no me considero una persona genial en nada, pero si algún merito tengo es que, en cualquier cosa que hago me concentro como un poseso y con este procedimiento, la mayoría de las veces, obtengo buenos resultados.

El destino del cuadro será formar parte de la colección de una casa modernista fabricada allá por los mismos años que las representadas en el cuadro. (curioso final parea "la manzana...)

2 comentarios:

xavi.ilustra dijo...

Felicitats Edu!

De procés complexe pero amb final feliç. Recordo el dia que me'l vas ensenyar en 'viu'(ja fa mesos!) i ja em va resultar impressionant, deies que encara quedaven molts detalls i vem parlar de la perspectiva i la posibilitat de que hi aparegués la Fundació Tàpies.

Alguna vegada vaig temer que et convertisis en un Antonio Lopez i l'obra s'eternitzes per la complexitat dels detalls.

També recordo de com deies que havies d'estar en sintonia amb el quadre per seguir treballant, i de com de necessàries eren les pauses entre sessió i sessió. Deies que aprofitaves per escriure i fer aquarel·les, que aixó et servia per descongestionar-te de l'obra, carregar piles i esquivar els automàtismes. Així podies tornar a estar al màxim nivell davant de l'obra i que si no, no t'hi possaves.

Es una feina d'artista, alimentada de perseverància i geni. Espero, estic segur que si, que l'afortunat que tingui el quadre valori, més enllà de la plàstica, aquest procès.

Ben fet Edu.

eva dijo...

GENIAL
No tinc gaires paraules més per descriure-la. Genial!
Crec pare que has aconseguit una altra obra mestre (la primera la tinc jo a la meva habitació).
Penso, que tot i que ja té destí, no ens pots privar d´exposar-la publicament.
Moltes felicitats!
Un petó